L’art de preguntar als joves

L’adolescència acostuma a ser una etapa conflictiva. Molt sovint, intentar conversar amb un adolescent implica rebre per resposta monosíl·labs o frases breus. També molt sovint, l’intent de diàleg condueix a discussions que, des del punt de vista de pares, psicòlegs i pedagogs, accentuen la sensació que comunicar-se amb adolescents és molt complicat, de vegades impossible. Aquesta percepció, però, no s’ajusta a la realitat: llevat de casos extrems, la comunicació és possible sempre que se sàpiga com formular les preguntes adequades. “Saber preguntar és un art i no tothom el coneix”, afirma Mercè Alaball, formadora en habilitats comunicatives i mediació i cofundadora de l’agència Khimera Comunicació. “Amb una bona pregunta podem reconduir una conversa complexa amb adolescents, però amb una mala pregunta anem directes al conflicte”, adverteix l’altre cofundador de Khimera, el mediador i facilitador David Espinós.

Alaball i Espinós han conduït recentment a Girona la segona edició del taller 'Preguntes balsàmiques, preguntes crispadores'. “A més de prendre consciència de la importància de fer bones preguntes i d’analitzar els efectes que les preguntes provoquen en els altres i en nosaltres, els participants [psicòlegs, pedagogs i altres professionals que tracten amb adolescents] poden reflexionar sobre la intencionalitat de les preguntes i aprenen a aplicar tècniques creatives per generar preguntes poderoses”, expliquen els cofundadors de Khimera poc abans que s’iniciï el taller. Pocs minuts després, quan acaben d’asseure’s en cercle, els participants en la sessió -majoritàriament dones- són convidats a aixecar-se de la cadira per improvisar un joc en què han de passar una pilota a una altra persona que formi part de la rotllana i formular-li una única pregunta. Digue’m un polític que t’agradi com comunica. Què has esmorzat aquest matí? Què t’apassiona més a la vida? Què creus que es pot fer des de la psicologia per fer una mica més de competència als psiquiatres? Només són quatre exemples que demostren que, en general, les preguntes no són gens agosarades. “Hi havia certa tensió, es notava molt en el llenguatge no verbal”, comenta Espinós en finalitzar el joc. “La majoria heu fet preguntes obertes i se us veia incòmodes perquè no coneixíeu les normes del joc”, rebla Alaball. La conclusió és clara: fer bones preguntes no és senzill, ni tan sols entre adults. “Això només és un joc, però si ho traslladem a l’intent de parlar amb un adolescent veiem que les preguntes són una eina que hem d’aprendre a utilitzar d’acord amb els nostres objectius”, diu Espinós.