DAR LA CARA ES LA CLAVE

Dar la cara es la clave és un llibre escrit per David Espinós. És una invitació a alliberar-nos de la por, a ser nosaltres els amos de la nostra comunicació i que no sigui aquesta por la que ens marqui el camí.

Es pot gestionar bé una situació de crisi amb por? Difícil, per no dir impossible. Amb por no es poden prendre bones decisions, comunicar eficaçment ni, per descomptat, resoldre situacions crítiques. En aquest llibre s’analitzen, de forma amena i didàctica, alguns casos de partits polítics, clubs esportius, empreses i persones anònimes que han comprovat en la seva pròpia pell com una mala gestió afecta de forma severa la reputació. En les situacions de crisi el més important és el com es gestiona allò que ha passat. Aquí està la clau entre sortir reforçat o acabar per enfonsar-se.

Capítol I. Liberémonos del miedo

Quan tots saltaven cap endavant, Fosbury va decidir fer-ho cap enrere. No va tenir por d’obrir un nou camí malgrat l’escepticisme generalitzat.

Capítol II. En el ojo del huracán

La samarreta que Sergio Ramos va penjar a Twitter al acabar el partit per demostrar que tot el que es deia sobre Piqué era mentida.

 

El cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, mostra la seva discrepància en una roda de premsa sobre els atemptats de Barcelona quan  un periodista holandès es va sentir molest perquè Trapero estava responent algunes preguntes en català. (Anotació: quan li preguntaven en català responia en català i si li preguntaven en castellà responia en castellà).

Capítol III. A más lecciones, más contradicciones

La prepotència mai és una bona companya de viatge. Gabriel Rufián i Ramón Espinar ho han experimentat en primera persona.

 

Risto Mejide posa Rufián entre l’espasa i la paret.

 

Reportatge La Marea sobre el llibre que mai va arribar a les llibreries.

Capítulo IV. No te engañes: tu peor enemigo eres tú

Sandro Rosell i el seu mal pronòstic per a la final de la Copa del Rei contra el Madrid l’any 2011.

Els missatges de Pablo Iglesias al periodista d’El Mundo Álvaro Carvajal en la presentació d’un llibre a la Universitat Complutense de Madrid.

Emilio Duró fa una xerrada a la Corunya fa uns anys.

Capítol V. Pegarnos un tiro en el pie y hacer ver que no nos duele

Les conseqüències d’una piulada desafortunada escrita mentre s’està veient un partit de futbol amb els amics poden arribar a un debat electoral de televisió.

Capítol VI. El orden de los factores sí altera el producto

Encara que sembli mentida, hi ha països on els polítics demanen perdó. El primer ministre japonès Shinzo Abe es va disculpar pels excessos del Japó durant la Segona Guerra Mundial.
Hisao Tanaka, president de Toshiba abans de dimitir es disculpa públicament per estar implicat en un cas de corrupció.

Capítol VII. El efecto bumerán

Imatges del trasllat de Miguel Pajares, afectat pel virus de l’Ebola.

 

Ana Mato no gaudia parlant en públic. Aquesta roda de premsa per explicar que la infermera Teresa Romero s’havia contagiat del virus de l’Èbola n’és una prova clara.

El cos parla sempre més alt i fort que les paraules. En aquest vídeo Bill Clinton és interrogat sobre el cas Monica Lewinsky i queda palès com l’expressió de la cara i el moviment del cos no enganyen.

Capítol VIII. Trata a las víctimas como si fuesen tus hijos

Federico Trillo “passejant” pel lloc de l’accident del Yak-42.

 

Frankenstein – 04155 és un documental sobre l’accident de l’Alvia dirigit per Aitor Rei. Les televisions no l’han volgut programar mai però afortunadament ha rebut el reconeixement en festivals de cinema. Darrere d’un accident com aquest sempre hi ha víctimes, malgrat que molts polítics les oblidin.

 

Donar a les víctimes el que necessiten és possible. En el documental Cicatrius obertes (Cicatrices abiertas) que va elaborar la televisió pública catalana es pot observar el paper que va jugar el fiscal marsellès Brice Robin amb els familiars de les víctimes. Totalment diferent  del que es va fer amb l’accident del Yak42.

Capítulo IX. Relativiza y vencerás

Relativitzar és clau en la vida. Ajuda a veure-ho tot menys greu del que pot semblar en un primer moment.

Capítulo X. Stanislav Petrov como paradigma

Stanislav Petrov, un home que malgrat el seu anonimat va jugar un paper clau en plena guerra freda.